Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2008

PER QUÈ CASTALLA I FOIA DE CASTALLA?

Imatge
Hola estimats, vaig estar parlant en l'anterior entrada sobre la Foia de Castalla, però em vaig oblidar un poc de l'origen toponímic, fins que un comentari meu va recordar. Així que esta entrada estarà exclusivament dedicada a l' origen. D'aquesta forma intentaré recollir tot el que s'ha escrit i publicat, tant em paper com en digital, sobre d'on prové el nom de Castalla. Així que si algú s'adona de que hi falten textos que parlen del tema, que em faça un toc i que l'envie al correu, si vol. Per últim, recordar que podeu participar als comentaris. Gràcies. (Els articles estàn ordenats per data de publicació) . Foro de Celtiberia (2005) . És una valoració personal d'un internauta que participa a aquest foro. Els seus arguments no són massa aplicables al cas de Castalla, encara que la nomena com exemple. És un text massa enfarragós i poc científic, que intenta explicar el topònim Castulo, i posa d'exemple Castalla: "El topónimo Castulo

L'ESCOLA A LA IIª REPÚBLICA

Imatge
Estimats veïns: Ací deixe unes imatges d'uns quaderns que pertanyen a Juan Blanco Cambrils, són de quan ell tenia 9 i 10 anys, un de 1935 i altre de 1936, anava al grup escolar de Castalla per donar matèries com geografia, història, matemàtiques (problemes, geometria...) exercicis de redacció, dictats, gramàtica... Transcripció del text: Socorro de los heridos Es una labor de las más grandes de la Humanidad socorrer a nuestros semejantes que se encuentran necesitados en la actual guerra civil que atravesa España. Los que no sentimos los peligros de la vida de campaña y estamos en la retaguardia defendiendo nuestras vidas por los que luchan en el frente, debemos socorrer especialmente a aquellos más necesitados que son los heridos en el campo de la lucha. El grado 3º del Grupo Escolar de Castalla va a demostrar la nobleza de corazón de sus componentesrecaudando a medida de sus pobres recursos de hijos humildes una

LA FOIA DE CASTALLA

Imatge
Actualment parlar de la Foia de Castalla , és parlar del conjunt cultural, paisajístic, topogràfic i geogràfic que configura la zona on habitem. S'ha d'aclarir que aquesta identitat no és "legal", ja que l'administració no reconeix, a efectes de legislació i de govern, aquesta designació; perquè nosaltres som i pertanyem a la comarca de l'Alcoià. A pesar de tot això, la tradició ens ha deixat aquest nom topinímic en la memòria del poble. El terme de la Foia de Castalla és un nom compost pel accident geogràfic que delimita els termes de Tibi, Castalla, Onil i Ibi, encara que no sabem massa bé el perquè va adquirir Castalla, encara que hi ha diversos articles que parlen d'això, i que plantejaré en la pròxima entrada. Gràcies als que han participat als comentaris que m'han fet memòria sobre el tema. Ara bé, des de Castalla en el record hem trobat referències documentals del segle XIX, que ja ens parlen de la Foia. Aleshores es podria dir que és un topò

CRÒNICA D'ESDEVENIMENTS: ANYS 1521 I 1529

Imatge
ANY 1521 "Robaron a la Divina Majestad Consagrada en la primitiva Iglesia el dia 7 de febrero, según canto por ante Juan Portugués, Notario de la Ciudad de Orihuela. " ANY 1529 "Torre mayor del castillo. Se hizo a expensas de la Villa. Fue artífice el maestro Rodrigo. Costó 90 libras, según auto por ante Alfonso Ferrándiz a los 27 de junio, se terminó en año. " Aquest últim text ha deixat constància de la construcció de la Torre Grossa. Açò es ben conegut, i no és res nou. De fet a la pàgina 104 del llibre de la Crónica de Castalla de Mª Luisa Torró Corbí està el mateix text. En este cas, jo le copiat d'una altre autor que no és el del llibre (com ja vaig explicar en l'entrada anterior), però així i tot es troben coincidències. A més a més en eixa mateixa pàgina, es troba també la descripció de la plantació del "Alamo Negro". Amb tot això vull dir que les fonts que han emprat els dos autor són els mateixes i per tant les seus interpretacions (

"MARIA" LA CAMPANA DE L'ERMITA

Imatge
Les campanes de Castalla, es troben recopilades dins del inventari de campanes realitzada per el gremi de campaners de la Catedral de València. Hui, tan sols parlarem de la campana Maria que es troba a l'ermita. La campana es localitza a l'espadanya (coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església amb un o diversos buits on són col·locades les campanes ) té un diàmetre de 51 cm, i un pes de 77 kg. Aquesta es va crear a l'any 1550 d.c. amb una epigrafia que ens diu: T " + aue maria grasia plena dominus tecû " [mg] (la g invertida - boca per avall) / (Mare de Déu parada), (Sant Miquel) M (creu) MP " ihs mara " [mg] (signe abreviatura en la h de ihs). Per tant té una adscripció cultural al gòtic. Segons el gremi, la truja de la campana és de ferro de Manclús (empresa fonedora), amb un motor de vol continu i un electromall. També afirmen que "la instal.lació ha segut subst

ELS PRIMERS ENGRUNSADORS AL PARC

Imatge
Estimats veïns: He encontrat una cosa ben curiosa, els primers engrunsadors (ací al poble sempre hem dit malament "columpios", al menys la meva generació) del parc municipal. La veritat és que em dol no saber de quin any són, i mira que ho he preguntat, pero res, per això seria d'agrair que algú de vosaltres que ens visiteu ens ho aclarira, tinc clar que són de la dècada dels 50, però no l'any concret. Al vore aquestes fotos no he pogut evitar que em vinguera al cap el gran canvi que han patit els infants des d' aquells temps fins ara, m'ha colpit vore com, davant l'arribada dels nous "columpios" la il·lusió feia acte de presència en massa, crec que aquestes "joguines" deurien tindre més presència als jocs dels infants d'avui enlloc de tanta maquineta, no tinc idea dels beneficis físics ni psíquics que poden tindre, ara, riure's se'n riurien més segur.